La Universitat de València de hui és el resultat de més de cinc segles d’història que han permés acumular uns sabers i uns tresors documentals únics, i que l’han convertit en una de les millors universitats espanyoles.

Des del segle XIII s'impartien a la ciutat de València estudis superiors, atès que en 1245 el rei Jaume I havia obtés del papa Innocenci IV la institució d’un Studium Generale. Això no obstant, no va ser fins el 30 d’octubre de 1499 quan els jurats de la ciutat de València redactaren les Constitucions del que anava a ser la primera Universitat de València, una institució autoritzada per la Butlla del 23 de gener de 1501, firmada pel papa valencià Alexandre VI, i pel privilegi real de Ferran II el Catòlic, concedit el 16 de febrer de 1502.

Al llarg de més de cinc-cents anys, el desenvolupament de la Universitat de València ha anat en paral·lel al creixement de la ciutat, i ha format una part inextricable de la seua trama urbana, generant espais per a la docència, la investigació, la creació i difusió de cultura i ciència, així com per a la transferència de coneixement.

Inicialment dedicada als estudis de medicina, humanitats, teologia i lleis, al llarg de les dos darreres dècades ha experimentat un accelerat procés de transformació i creixement, sense comparació amb etapes anteriors. Aquest important esforç ha convertit a la Universitat de València en una moderna universitat global, líder en l’aplicació de les noves tecnologies, i connectada amb les principals xarxes internacionals científiques i de docència.

Una àmplia activitat docent i investigadora desenvolupada en totes les àrees de coneixement (ciències bàsiques i experimentals, ciències de la salut, ciències de l’educació, humanitats i ciències socials, econòmiques i jurídiques) i el compromís amb l’excel·lència han convertit a la Universitat de València en un dels cinc primers centres científics espanyols.